Associació Salvem La Tossa


Dies esperant la resposta de l'Alcalde a la Carta Oberta
008052
 
Suggeriments al Concert Previ del nou Pla General de Benicarló

 

Des de l'Associació Salvem La Tossa, durant la fase d'informació pública del Concert Previ del PGOU de Benicarló hem preparat i presentat un document amb suggeriments. El teniu tot seguit perquè l'useu com millor cregueu.

SUGGERIMENTS AL CONCERT PREVI DEL PGOU DE BENICARLÓ

En ...................................................... amb DNI ........................... i amb adreça a efectes de notificació ................................ núm. ................de Benicarló, província de Castelló (CP 12580) que una vegada revisada tota la documentació complementària del Concert Previ del PGOU de Benicarló



EXPOSO



PRIMER. La documentació del Concert Previ accepta la variant de la N-340 tal com fou proposada pel Ministeri de Foment i assumida per l’anterior consistori municipal. No es considera que desapareixeran unes 80 hectàrees de terreny dedicades, en gran part, al cultiu de carxofa amb denominació d’origen, prop d’unes 300 finques quedaran afectades i unes quantes poden perdre la seva rendibilitat d’explotació. S’alçarà una nova barrera lineal paral·lela a la costa que se sumarà a a la via del tren i a l’AP-7 en el seu impacte paisatgístic, acústic, de drenatge de les aigües pluvials i de fragmentació del territori.

Els llauradors, com ha principal col·lectiu afectat ha expressat la seva repulsa a la variant de la N-340 i ha demanat una solució com la gratuïtat de l’AP-7, tal com està a Sagunt o al sud de Tarragona. Els components del Partit Popular recolzen les demandes dels llauradors i diputats populars a Corts porten a terme iniciatives per a reconduir la situació. En certa mesura, hi hauria una contradicció amb aquesta voluntat de canvi respecte a la variant i la seua acceptació als documents del Concert Previ.


SEGON. Una ciutat del segle XXI, que vol ser moderna, no pot consentir tindre un nucli urbà degradat, amb extenses zones de sòl declarat urbà sense executar al temps que creixen de manera descontrolada zones perifèriques disperses. Un model de ciutat compacta facilita la construcció d'infraestructures (vials, canalitzacions, enllumenat, serveis, comunicacions, ...) i promociona l'ús de mitjans de transport sostenibles i saludables per desplaçar-se per la ciutat com ara la bicicleta o l’anada a peu.

El document en exposició pública propugna un model de ciutat dispersa. Una ciutat on l'automòbil privat s'establirà com a quasi únic mitja de transport. Una ciutat amb més problemes de circulació vial i d'aparcament, més perillosa, més contaminada, més sorollosa, en definitiva, de menor qualitat. Un model de ciutat dispersa dissenyat només per "legitimar con el nuevo planeamiento general la presente situación de las viviendas no legalizadas" (sic).

Les tendències més modernes d’ordenació del territori i l’urbanisme defensen la distinció clara entre el sòl urbà i l’agrícola, considerant la barreja d’usos i edificacions com un procés degradatiu que dóna lloc a paisatges d’escàs valor. L’establiment de franges o cinturons agrícoles periurbans contribueixen com una transició raonable entre el usos urbans i els agrícoles i naturals. Això suposaria seguir un model de desenvolupament urbanístic més avançat que ha demostrat ser eficient a altres ciutats europees com Brussel·les.

L’extensió dels habitatges unifamiliars al nord i al sud del casc urbà, sobretot a la zona costanera, pot tenir com a conseqüència l’establiment d’un “continuum” urbanitzat, una conurbació, des de Peníscola a Vinaròs. Aquest procés de suburbanització produirà que els límits de les tres ciutats es difuminen.


TERCER. La proposta de planejament del Concert Previ dibuixa una ciutat d'un creixement poblacional no massa justificat. Preveu pels propers 15 a 20 anys un increment d’uns 5 milions de metres quadrats de sòl urbanitzat per a uns 34.000 habitants –entre 28.031 a 36.104. Cal recordar que en el PGOU en vigor, aprovat en 1986, es planifica una ciutat de 60.000 habitants. Més de vint anys després de l'entrada en vigor del PGOU, Benicarló encarà no ha arribat ni al 45% del creixement previst. És creïble un Benicarló de vuitanta a noranta mil habitants per a 2028?

De seguir aquesta tendència demogràfica, el Benicarló de 2028 no haurà arribat a desenvolupar en la seva totalitat la previsió del PGOU de 1986 en quan a població resident. Més enllà de polítiques especulatives del sòl i d'interessos particulars --legalitzar "la existencia de una multitud de segundas residencias de unos ciudadanos que se las han procurado al margen de la legalidad urbanística y del sistema normal establecido para el acceso a las mismas, renunciando y eludiendo los mínimos controles de seguridad y adecuación urbanística exigibles para garantizar la calidad de vida de sus usuarios" (sic)-- no hi ha arguments que sustenten la voluntat d'incrementar el sòl urbanitzable per a construir habitatges.

El desenvolupament urbanístic imperant en els últims anys ha dut a un Benicarló amb grans zones d'edificis de "vivendes" desocupats gran part de l'any (zona Auditori, passeig Marítim, avinguda Marqués de Benicarló, avinguda de Méndez Núñez, ...). Aquesta circumstància comporta un malbaratament dels serveis municipals (enllumenat, neteja viària, canalitzacions d'aigua, seguretat, ...) i del limitat recurs del sòl. Un creixement urbanístic que no té per funció la residencial produirà “barris fantasma” incapaços de mantenir una vida urbana la major part de l’any.

Pel que fa a facilitar l'accés a una vivenda digna, en la proposta de PG sosté que “el Plan General identificará como un uso urbanístico a la vivienda protegida, que se configurará como una subespecie del uso pormenorizado de vivienda. En segundo lugar, atribuirá a los distintos ámbitos con uso global residencial que el 25% del total de viviendas a desarrollar en cada uno de ellos debe destinarse al uso de vivienda protegida” (sic). Aquesta xifra, que no es justifica en el document, representa un pas enrere respecte l'actual PGOU que fixa en un mínim d'un 30% la quantitat de vivenda protegida.

QUART. Les pràctiques administratives de "punt-i-final", veritables amnisties urbanístiques, no fan més que crear greuges comparatius entre els ciutadans respectuosos amb les lleis i l'interès comú i aquells que actuen al marge de la Llei perjudicant l'interès general. A més, és fàcil entendre, que aquestes polítiques incentiven les pràctiques il·legals a l'espera d'una nova amnistia legalitzadora a l'empar dels mateixos criteris que ara es puguen usar per justificar-la.

En el supòsit de que l'Ajuntament acabe aprovant la "amnistia", per minvar els efectes negatius que tindrà sobre la Ciutat, el procés s'haurà de fer de manera pública, transparent i solidària garantint que els ciutadans complidors de la Llei puguen comprovar que els seus interessos no es veuen perjudicats i que és més rendible complir la Llei que no fer-ho. El procés ha de ser públic perquè el dany de les actuacions il·legals ha afectat a tota la ciutadania. Ha de ser transparent perquè no totes les il·legalitats tenen el mateix impacte i cadascuna ha de corregir-se en la mesura que corresponga. I ha de ser solidària perquè, a més del caràcter intimidador de la mesura, ha de restituir completament el perjudici causat a la comunitat.

Cal reconèixer que els principals responsables de les infraccions urbanístiques són les administracions públiques, especialment la local, que estan obligades a fer acomplir la legislació vigent. La deixadesa pública ha creat una sensació d’impunitat que ens ha dut a la situació actual.

CINQUÈ. el sòl és un recurs limitat i no renovable i, per tant, mereix una especial consideració. La urbanització d'un tros de territori no té marxa enrere. No protegir convenientment el territori condicionarà sense remei el futur desenvolupament del poble. Malauradament Benicarló té avui mostres evidents, per tots conegudes, de desenvolupament urbanístic arbitrari i que no responen als interessos col·lectius. Com es reconeix en el propi document "la falta de ordenación con la que se desarrollan resulta, además, especialmente preocupante, no sólo en sus aspectos morfológicos sino en cuanto a la indefinición de sistemas de servicios y gestión y a la hipoteca que suponen para desarrollos urbanos coherentes" (sic).

L'actual legislació urbanística valenciana permet que tot el sòl no urbanitzable comú puga acabar urbanitzat en un futur sense necessitar una revisió del PGOU. Per això és necessari que la major part de sòls agrícoles o amb vegetacions naturals o amb algun valor remarcable es consideren com sòl no urbanitzable protegit.

És aconsellable que la major part del sòl agrícola que en la proposta final apareix com no urbanitzable comú quedi com a sòl no urbanitzable protegit (SNUP 2 Protecció agrícola). Cal assenyalar que la darrera proposta ha reduït de forma notable el sòl agrícola qualificat com no urbanitzable protegit i que pot incloure’s en algun PAI futur. Aquesta proposta, a més, podrà assegurar l’existència del sector agrícola ja amenaçat per la nova variant de la N-340.

El planejament proposat per la Corporació no contempla suficientment el potencial mediambiental, i per tant, social i econòmic, dels recursos naturals que hi ha al terme. La protecció dels espais naturals de Benicarló no respon només a una motivació estrictament ecològica sinó també a la necessitat de diferenciar el nostre poble dins del model uniforme d'urbanització imperant en la costa mediterrània. Amb açò s'estarà més prop d'aconseguir dos objectius complementaris: preservar els recursos naturals, paisatgístics i socio-culturals i augmentar el potencial turístic. Per totes aquestes raons considerem que cal ampliar en extensió i protecció els pocs espais més naturalitzants que ens queden com la muntanya de la Tossa, El Petiquillo, la Basseta del Bovalar, el Barranc d’Aiguadoliva, la Rambla de Cervera i el Barranquet.


SISÉ. Respecte els recursos hídrics de Benicarló, en el document del Concert Previ es diu que "La inexistencia de aguas superficiales permanentes se compensa con una gran cantidad de pozos privados que son lo que alimentan el regadío. La práctica totalidad de ellos arrastra problemas de salinización en sus aguas.” (sic)

Aquesta constatació de les mancances d'aigua de qualitat xoca amb la previsió que es fa d'un Camp de Golf per a la Platja Nord. Aquest tipus d'instal·lacions lúdico-esportives, que sovint s'aprofiten per urbanitzar, tenen un elevat consum d'aigua. No es recull en el document d'on sortirà l'aigua necessària per regar la gespa del Camp de Golf. La llei valenciana que regula els camps de golf determina que s’han de regar amb aigües depurades encara que als camps actuals no siga així.

L'aigua depurada és un recurs hídric que pot tenir qualsevol ús si se li fa un tractament complementari, des de recàrrega de l’aqüífer salinitzat que tenim fins al reg agrícola. Que el camp de golf utilitze aigua depurada no vol dir que gaste un recurs que ja no es pot fer servir.

El camp de golf incrementarà l’explotació d’un aqüífer salinitzat per la intrusió salina, reguen amb aigua de pou o amb aigua depurada.

SETÉ. En el document es reconeix que el canvi d'ubicació de la depuradora obeeix a criteris exclusivament urbanístics "Localización de un Centro de Infraestructuras al oeste de la A-7 en posición colindante a la Rambla de Cervera que integre la nueva Estación Depuradora así como un centro de recogida de residuos sólidos urbanos. Esta localización modifica la inicialmente prevista para la depuradora en el proyecto de la Consellería junto al cementerio. Entendemos que su cercanía a suelos de potencial crecimiento urbano y las nuevas condiciones que introduce en ellos la reconfiguración de la CN-340 aconseja el cambio de localización previsto al objeto de evitar interferencias futuras tanto con el modelo de ordenación previsto en el presente Plan General como con las ampliaciones a contemplar en futuras Revisiones" (sic).

Aquest canvi d'ubicació significa traslladar totes les aigües residuals aproximadament 4 kilòmetres a l'interior. La nova ubicació proposada, a més, està en una cota més alta. Per tant, a la despesa energètica necessària per traslladar els milions de metres cúbics d'aigües residuals, s'haurà d'afegir l'energia necessària per salvar el desnivell. Per si no fos prou, caldrà instal·lar un doble circuit de canalització d'aigües (una per a les aigües brutes i l'altra per a les aigües depurades) de més de 4 km, que amb l'emplaçament inicial no caldrien, amb la despesa econòmica que això suposa, no tan sols d'inversió sinó també de manteniment de les instal·lacions. Segons apareix valorat en el document exposat el cost del canvi d'ubicació de la depuradora serà de 3.896.148,31 euros. No s'explica, però, cóm obtindrà el poble de Benicarló (ni la Comunitat Valenciana ni l'Estat ni la Unió Europea) el finançament necessari per fer front a aquesta despesa evitable. Quasi quatre milions d'euros poden destinar-se a moltes millores infraestructurals (educació, sanitat, protecció del medi ambient, ...).

Tampoc no s'avalua el cost energètic anual del bombeig de l'aigua, cost que hauran d'assumir els ciutadans de Benicarló. I, per últim, però més important no es té en compte la quantitat de CO2 que diàriament es llançaran a l'atmosfera, contribuint, així, Benicarló directament al calfament global del planeta i al canvi climàtic.



Per tot allò exposat realitzo els següents SUGGERIMENTS


PRIMER. Que s’aturi la tramitació del Concert Previ fins que no hi figure una proposta alternativa de planejament del terme sense l’actual variant N-340 proposada i la seva zona d’afecció.

SEGON. Recuperació de les zones urbanes que, com el nucli antic, s'estan degradant. S'ha d'acabar d'urbanitzar els solars que romanen sense aprofitar en la ciutat (Partida Povet, carrer d'Ulldecona, avinguda Castelló, ...).

Classificació com a sòl urbanitzable de baixa densitat les partides Riu i Surrach i mantindre per a ús agrícola la partida Aigua-Oliva.

Establiment una zona de transició sense edificar entre la part residencial i la industrial. El cinturó verd serà sòl no urbanitzable agrícola.

Establiment als límits costaners del terme municipal amples extensions de terreny per a ús no urbanitzable protegit (SNUP 2 Protecció agrícola) per a evitar el fenomen de la conurbació.

TERCER. Reducció del sostre poblacional previst que es pot assolir amb una limitació de l’increment del sòl urbà.

Promoció del desenvolupament urbanístic del sòl actualment ja urbà o urbanitzable.

Establiment de criteris que promoguin la heterogeneïtat dels habitatges o edificacions en les noves zones urbanes per evitar que es constitueixin nous barris o zones fantasmes. La inclusió d’habitatges de protecció oficial en tots els nous desenvolupaments urbanístics afavoriria un ús residencial compatibles amb segones residències o altres de tipus turístic.

Destinar com a mínim un 30% del total de sòl urbanitzable a vivenda protegida i adoptar les mesures que calguen per incentivar-ne la construcció.

QUART. Acompliment de la legalitat urbanística amb tot el rigor per a les edificacions il·legals.

Especial consideració amb als propietaris que hagen complit la legislació en els processos de regulació de les il·legalitats urbanístiques

CINQUÉ. Pas de Sòl No Urbanitzable comú a Sòl No Urbanitzable protegit agrícola (SNUP2) a les zones compreses entre l’AP-7, la Rambla de Cervera i l’actual N-340, i l’AP-7 i l’inici de la muntanya de la Tossa i Petiquillo.

Augment del sol no urbanitzable protegit de la muntanya de la Tossa fins l'inici de la vessant. Que s'atorge al paratge natural de La Tossa la qualificació de Paratge Natural Municipal.

Delimitació d’una zona de sòl no urbanitzable protegit per valors naturals per tot el marge del barranc d'Aigua-Oliva, amplament reconegut pels seus valors mediambientals més enllà del que marca la línia d'afecció del domini públic hidràulic. Que s'atorge al barranc d'Aigua-Oliva la qualificació de Paratge Natural Municipal.

Delimitar una zona d'especial protecció per tot el marge de la Rambla de Cervera i del Barranquet més enllà del que marca la línia d'afecció del domini públic hidràulic.

SISÈ. Implementar altres activitats lúdic-esportives, en comptes d'un camp de golf, no tant exigents en recursos com sòl i aigua. Centre hípic, ciutat esportiva, centre de vacances juvenil... Aquestes instal·lacions podrien ser aprofitades pels veïns de Benicarló. Un altra opció es deixar la zona com a Sòl No Urbanitzable.

SETÉ. Proposen doncs, per criteris econòmics i de sostenibilitat que es mantinga la ubicació original de la depuradora a la vora del Riu Sec i el cementiri. Una altra opció seria baix de l’AP-7, al polígon industrial Collet. Proposem, a més, que la futura depuradora faça un tractament terciari de les aigües i que es reaprofiten per recarregar els aqüífers.


Benicarló, 6 de maig de 2008


Signatura





SR. ALCADE - PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BENICARLÓ

© Copyright 2002-2007 Associació Salvem La Tossa