La Punta és una pedania de l'Horta Sud de València que veu amenaçada la integritat de bona part del seu territori, tradicionalment dedicat al conreu de l'horta, per la construcció de la Zona de Actividades Logísticas del port de València. Aquesta transformació urbanística, que afecta a un centenar de veïns i al voltant de 700.000 m², s'ha fet, com tantes altres que es fan arreu del territori valencià - no ens cal anar molt lluny -, sense tindre en compte ni l'opinió ni els drets dels afectats. Per ficar un exemple: el projecte contempla el reallotjament en vivendes de nova construcció dels fins ara residents a la zona d'actuació; ja s'ha procedit amb els desallotjaments però encara no s'ha començat a construir les noves vivendes.

Per defensar els interessos dels afectats mitjançant la lluita social i legal, es va constituir, ja fa nou anys, l'Associació de Veïns Unificadora de La Punta, www.perlhorta.org. Aquest col·lectiu ha promogut la celebració de la 1a Universitat d'Estiu de La Punta que, organitzada per la Universitat de València, tenia com a principal objectiu l'estudi dels diferents models de desenvolupament urbanístic.

L'Associació Salvem La Tossa, en atenció a la sol·licitud de participació que ens van fer els organitzadors de la Universitat, va estar present el passat 20 de juliol en la jornada de cloenda. Cadascun dels col·lectius convidats vam poder exposar la nostra problemàtica amb la intenció de buscar solucions i propostes d'actuació conjuntes.

Presentats sota diferents aspectes i cadascun amb les seues particularitats - construcció de macrourbanitzacions amb camp de golf inclòs a Benicarló, Altea o El Puig, urbanització de paratges naturals com el Salt del Moro a Manises, canalització de barrancs com el de Xiva en contra dels informes tècnics d'experts, el PHN, l'explotació minera i la instal·lació d'abocadors a La Serrania, la destrucció d'elements declarats bé d´interés cultural com les 1.651 vivendes del conjunt històric del Cabanyal, ... -, es va poder constatar l'existència d'un demominador comú a tots els casos: són actuacions, la majoria urbanístiques, que generen enormes beneficis per als seus promotors que afecten en gran manera el territori destruint patrimoni cultural i signes d'identitat dels pobles, que no tenen realment en compte els efectes que pot causar sobre el medi ambient, que no han estat planificades per les administracions públiques però que si que són recolzades, sovint de manera incondicional, per aquestes administracions, que es demostren més pendents de defensar l'interés particular que de vetllar per l'interés general sense preocupar-se ni del benestar ni de l'opinió dels ciutadans als quals hi deu la seua existència.

Afortunadament, cap cop més sovint, la sensibilització envers aquests tipus d'actuacions per part d'una ciutadania conscient del seu paper en la societat, desemboca en un col·lectiu organitzat que uneix els esforços dels seus integrants, i es mobilitza per reclamar de manera pacífica el dret a participar en les decisions que afectaran la seua vida i el seu futur.

Benicarló, juliol de 2002