El 5 d'octubre de 2002, amb motiu del Dia Mundial de les Aus, l'Associació Salvem La Tossa, APNAL-Ecologistes en Acció i SEO/Birdlife van celebrar la 1a Jornada Ornitològica a La Tossa.

L'activitat començava a les 7:30 del matí amb l'inici d'una marxa a peu des de davant de l'Ajuntament de Benicarló fins el paratge natural on la promotora Terrazahar Golf & Resorts, sl, amb el beneplàcit del consistori municipal, vol edificar més de 3000 vivendes al voltant d'un camp de golf. En arribar, Juan José Muyas, membre de la Sociedad Española de Ornitología i anellador científic, va explicar als participants el procediment de l'anellament.

Els treballs d'anellament són fonamentals per l'estudi de les migracions de les aus, les preferències d'hàbitat, la despesa energètica, les variacions de pes i fins i tot, la diversitat d'especímens en funció de la seua ubicació geogràfica.

Amb una xarxa de nylon de 63 metres i les corresponents autoritzacions administratives es duu a terme la captura dels especímens. Un cop capturats, amb una ferramenta especialment dissenyada per no danyar-los, se'ls col·loca una anella d'alumini de les dimensions adients a l'espècie concreta. Aquestes anelles, que per al territori de l'estat les facilita el Ministeri de Medi Ambient, porten un número o ``matrícula'' que servirà per identificar l'exemplar. Abans de procedir a l'alliberament es registra la classe, sexe, edat i diverses dades biomètriques, com ara el pes, la quantitat de greix, el desenvolupament muscular o la longitud de les ales. Tot aquest procés es realitza de manera curosa i ràpida per tal que l'animal patesca el mínim possible.

Les dades recollides en l'anellament se centralitzen en la seu corresponent de l'organisme encarregat per al posterior seguiment de les aus. Quan es captura o localitza un ocell anellat, s'ha de comunicar amb el centre de control -o a través de qualsevol societat de caçadors local- per tal que puguen fer un seguiment efectiu de l'evolució de l'exemplar.

Per a la conservació de les aus, veritable tresor ecològic, és fonamental la conservació del seu hàbitat. La Tossa amb una rica varietat d'hàbitats diferents -cultius de regadiu, de secà, pinar, matoll, ...- i la seua fisonomia oberta serveix d'espai per a l'alimentació, refugi i reproducció de més de 60 -algunes estimacions parlen de 100- espècies d'aus diferents. Algunes d'elles com el corcoret o carbonero común són sedentàries, és a dir, passen tota la seua vida al mateix entorn -sempre i quan ningú els expulse- mentre que d'altres, com el barba-roig, la busquera, l'oroneta, els puputs, els mejafigues o les àguiles calçades tenen en La Tossa una lloc de referència en les seues migracions. Entre els matolls de vegetació mediterrànea de La Tossa es poden trobar exemplars de sylvia melanocephala -curruca de cap negre o muixereta-, espècie endèmica i característica del paratge. Aquesta muntanyeta també serveix de zona de caça per a l'àguila perdiguera de la serra d'Irta i per a l'àguila culebrera.

Durant l'observació ornitològica es va poder escoltar el cant de diverses espècies d'aus i contemplar en viu i en directe, per exemple, el vol de multitud d'oronetes, d'esparvers -o xoriguers- i d'un àguila perdiguera.

Pels estudis realitzats per especialistes, s'ha pogut determinar que la construcció d'un camp de golf amb la deforestació que comporta, la neteja de fauna ``indesitjable'' per a la pràctica del golf, la degradació de la qualitat de l'aigua pel tractament amb adobs i pesticides, la generació de residus i l'augment de contaminació, la destrucció de fonts d'alimentació naturals -llavors, fruits, insectes, ...- provoca la reducció a la meitat de la diversitat de les espècies ornitològiques existents al lloc on s'ubica.

Tenint en compte que a La Tossa a més de voler fer un camp de golf han previst fer negoci venent suficients xalets, apartaments, hotels, etc. com per allotjar 14.000 persones, quantes espècies d'aus faran desaparèixer del paratge? Quant del patrimoni medi-ambiental de Benicarló permetrà l'Ajuntament que es destrueixca?