Present i opcions de futur dels espais forestals en ambients mediterranis

a càrrec de Pau Vericat i Grau, enginyer agrònom i enginyer de forests

Divendres 20 de juny de 2003

Hora: 20:30 Lloc: Saló d'actes de l'IES Joan Coromines

Extracte de la conferència

Els espais forestals mediterranis, tot i que representen escassament un 1% del total de mundial de la superfície boscosa, tenen una gran importància ecològica. Els boscs mediterranis es troben en tipus de sòl amb composicions molt diferents i altament exposats a l'eròsió per l'efecte de la variabilitat climatològica interanual i estacional -règim pluviomètric irregular, diferències tèrmiques, ...-. Aquesta variabilitat fa que no existesca un bosc mediterrani arquetípic i que presenten una rica diversitat faunística, florística i paisatgística.

La vegetació mediterrània és esèncialment piròfita. La omnipresència històrica dels incendis als espais forestals mediterranis ha afavorit que en la seua composició s'hi troben principalment espècies vegetals resistents al foc -sureres, carràsques, timonet, pins,...-.

Analitzant la funció social dels boscs mediterranis en l'actualitat, s'hi dona el cas que, mentre la rendibilitat directa que el propietari pot obtindre en forma de productes tangibles -fusta, combustible, fruits, ...- és molt baixa, per al conjunt de la societat són altament productius. Els paratges amb vegetació mediterrània contribueixen a la regulació hídrica, prevenen l'erosió del sol, fixen el carboni, mantenen la riquesa de la fauna salvatge i aporten valor paisatgístic entre molts altres efectes positius per a la població.

Els espais forestals mediterranis han estat des de sempre lligats a l'activitat humana. L'home ha vingut fent un aprofitament sostenible dels seus recursos: llenya, fusta, pastura, etc. Aquestes activitats combinades amb l'explotació agrària ha configurat el mosaic agroforestal mediterrani. Paradoxalment el considerable valor paisatgístic d'aquests paratges ha fet que, en molts casos, es rendibilitzara urbanísticament destruint el paisatge i per tant, esgotant la riquesa paisatgística. El progressiu despoblament rural, amb l'abandonament dels conreus, també està contribuint a la desaparició del paisatge mosaic i l'increment del risc i l'impacte negatiu dels incendis forestals.

El futur dels espais forestals meditarranis passa per donar solució al conflicte d'interesos entre la baixa rendibilitat individual i l'elevada rendibilitat social que ofereixen. Hi ha diverses alternatives que s'estan emprant amb èxit per conciliar els interessos privats i l'interés general:

• promoure i aprofitar el turisme de paisatge i valors naturals;
• incentivar el propietari per la persistència i gestió dels espais forestals;
• crear una industria forestal potent i funcional sobre la base de la gestió sostenible.

Els espais forestals en ambients mediterranis compleixem important funcions útils per a la societat: ambientals, biològiques, paisatgístiques, socials i econòmiques. De la valoració integral de totes les funcions i la posada en valor d'aquests espais dependrà el seu futur.