Associació Salvem La Tossa


Dies esperant la resposta de l'Alcalde a la Carta Oberta
007210
 
Quina poca vergonya!

 

Començarem aquesta sèrie d'articles dedicats a analitzar les problemàtiques del Pla Hidrològic Nacional (PHN) recordant les paraules del candidat popular a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Quan el passat 28 d'octubre va visitar la nostra comarca va fer la següent afirmació: "el Plan Hidrológico Nacional no perjudica a nadie".

L'essència del PHN està constituïda pels transvasaments d'aigua de la conca de l'Ebre a la costa mediterrània -Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia- i per la construcció de més de 100 preses, de les quals les 5 pirinenques -i les seues corresponents valls inundades- juguen un important paper a l'hora emmagatzemar els cabals que es transferiran a la Mediterrània.

Els rius pirinencs són la font d'aigua a transvasar i les valls els seus magatzems, pel que és just reconèixer que la muntanya pirinenca juntament amb el Delta de l'Ebre (principi i final de la conca) són els dos territoris principalment afectats pels transvasaments -sense oblidar els centenars de kilòmetres de canalitzacions que creuran tot l'arc mediterrani i l'impacte social i mediambiental que açò implica-.

En aquest article ens centrarem en la problemàtica social i mediambiental que suposa el PHN per a les valls del Pirineu i deixarem per al proper article l'anàlisi de les greus conseqüències que té per al Delta de l'Ebre.

El pirineu ja va tindre que suportar en dècades passades la construcció d'embassaments per a dur a terme els grans plans de regadiu de la vall de l'Ebre i per a la producció hidroelèctrica.

Cinc mil sis-centes persones es van veure obligades a abandonar les seues cases, i quaranta pobles carregats d'història es van quedar buits i en silenci.

Van desaparèixer sota l'aigua 9000 hectàrees de fons de valls, els espais més productius, on s'allotgen els serveis, els que organitzen la vida de la gent als territoris de muntanya.

El patrimoni cultural i natural perdut -esglésies romàniques, canons fluvials, boscos- tenia un valor incalculable.

El PHN té la previsió de construir 5 grans obres de regulació més al macís: el embassament d'Itoiz al riu Irati, l'ampliació de Yesa a l'Aragón, Biscarrues al Gállego, Santaliestra a l'Ésera i Rialp al Segre, aquest últim posat en funcionament recentment.

Les principals afeccions d'aquests embassaments són:

  • Al Segre mig, Lleida, Rialp inunda 5000 ha i s'han vist afectades 6 localitats, 2 d'elles inundades.
  • La inundació de 1145 hectàrees a la vall d'Irati, que ha afectat a 15 nuclis de població menuts dels quals 8 seran inundats.
  • Les preses de Santaliestra, Itoiz i Yesa, geològicament inestables, suposen un risc per a la seguretat de milers de persones en localitats tan importants com Graus, Aoiz i Sangüesa.
  • L'alteració de comunitats naturals i canons fluvials d'alt valor ecològic i amb gran biodiversitat, amb categoria per a ser declarats ``Llocs d'Interés Comunitari''.
  • La desaparició de trams de riu d'alt valor paissatgístic, l'explotació dels quals suposa en l'actualitat una important activitat econòmica.
  • La desaparició de part del patrimoni cultural dels Pirineus, del qual destaquen 23 quilòmetres del Camí de Santiago.
  • El desallotjament de 500 persones en contra de la seua voluntat -inacceptables als països del nostre entorn- amb el sofriment que açò comporta.

Les desafortunades declaracions que fan els nostres polítics -Francisco Camps no és l'únic- ens demostren una falta de conciència sobre el valor de la natura i del territori on viu la gent i un menyspreu d'ambdues.

© Copyright 2002-2007 Associació Salvem La Tossa