Associació Salvem La Tossa


Dies esperant la resposta de l'Alcalde a la Carta Oberta
007210
 
Mala herba

 

La part meridional de La Tossa ha estat ocupada des de sempre per malea - coscolls, margallons, panissoles, argelagues, romers, ... -. Aquest tipus de vegetació, anomenada mediterrània, representa un 1% escàs del total de la vegetació mundial i es pot trobar a pocs llocs arreu del món: la costa mediterrània, Califòrnia, Xile, El Cap i el sud d'Austràlia. Benicarló pot considerar-se, de moment, una localitat privilegiada en tindre un refugi per aquesta classe de vegetació que ens és pròpia: La Tossa. Natura versus Golf

Els paratges poblats per vegetació mediterrània, a més de l'evident riquesa paissajística, tenen efectes molt beneficiosos per a l'home: serveixen d'hàbitat per a la fauna autòctona; frenen la desertització protegint el sòl de les plujes torrencials típiques del nostre clima i faciliten la recàrrega dels aqüífers en retindre l'aigua de pluja ajudant a disminuir el problema de la salinització.

Els boscs mediterranis com el de La Tossa estan formats per una gran diversitat d'espècies vegetals mediterrànies. La Tossa és el lloc del terme municipal on hi ha més carrasques, timonets i margallons - espècies vegetals totes elles protegides per l'Ordre del 20/9/1985 de la Generalitat Valenciana sobre Protecció d'espècies endèmiques o amenaçades -. Es poden contemplar al voltant de dos-cents exemplars de carrasca, dels quals més de deu - no tres com s'assenyala a l'Estudi d'Impacte Ambiental exposat públicament per l'Ajuntament - superen els 4 metres d'altura.

La biodiversitat dels boscs mediterranis els dòna una gran flexibilitat per adaptar-se als canvis de l'entorn i per defensar-se d'agressions externes. Poden soportar fenòmens meteorològics com la sequera o la gota freda, alteracions climàtiques i plagues. També han sigut capaços de sobreviure als efectes de l'activitat humana - incendis, ramaderia, producció de calç, agricultura, etc... - que, per la seua localització pròxima a zones habitades, venen patint des de fa milers d'anys.

Aquest tipus de vegetació, en contra de la creença popular i de l'opinió exposada per Terrazahar Golf & Resorts, SL en el seu Estudi d'Impacte Ambiental - que s'atreveix a situar La Tossa al terme de Peníscola -, és molt resistent als incendis. La capacitat de germinar del pi o de rebrotar del margalló o la baixa combustibilitat de les carrasques permeten la ràpida regeneració dels boscs mediterranis. D'ací uns cinc o deu anys, si no sofreix més incendis, La Tossa tornarà a oferir un aspecte paregut al que tenia abans de l'incendi que va patir pocs dies abans de que la promotora presentara el projecte a l'Ajuntament.

Però ara la capacitat de supervivència de la vegetació mediterrània de La Tossa està a prova. Ha de fer front a la mutació local d'una plaga que s'estén arreu del territori valencià: la febre especuladora. Febre especuladora incubada en l'ambició d'un reduït grup de persones que els fa concebre expectatives d'enormes beneficis econòmics. Beneficis econòmics que volen extraure de transformar més d'1.500.000 de m2 del nostre paratge en una macrourbanització per a 14.000 persones amb camp de golf inclòs. Camp de golf de gespa aliena de verd lluent que pretenen ubicar a la zona de recàrrega dels aqüífers. Gespa delicada que necessita 2 milions de litres d'aigua cada dia i que s'haurà de tractar amb adobs i pesticides que contribuiran a contaminar els aqüífers. Aqüífers que abasteixen d'aigua la ciutat de Benicarló. Aigua que utilitzem per rentar, cuinar i beure.

Quin és el color de la mala herba?


Benicarló, juliol de 2002

© Copyright 2002-2007 Associació Salvem La Tossa