A ningú se li pot escapar que el projecte de transformar La Tossa en una macrourbanització al voltant d'un camp de golf ha creat un extraordinari moviment de resposta social. Milers de signatures de rebuig al projecte, centenars de pancartes penjades per tota la ciutat, assistència multitudinària a les sessions plenàries, continuada presència als mitjans de comunicació i més de 2600 al·legacions presentades ho confirmen. No és una qüestió que només afecta als propietaris, la promotora i l'Ajuntament. Una bona part de la ciutadania és conscient de les greus repercussions que comportaria l'execució del projecte per al futur de la nostra ciutat mentre els nostres governants es desentenen de l'opinió pública.

En una societat democràtica saludable, un projecte d'aquestes dimensions requereix un consens social. És responsabilitat de l'administració municipal, que ha de vetllar per l'interés comú de la població, promoure els mecanismes de diàleg i participació ciutadana, més enllà dels mínims que estableix la llei o els procediments burocràtics per arribar a una solució de consens.

Només per transparència, l'Ajuntament hauria d'explicar públicament perquè s'ha decidit per aquest projecte, com afectarà al conjunt de la població, i quines han sigut les raons per no escollir qualsevol altra alternativa.

És de suposar que l'Ajuntament quan emprén qualsevol projecte, ja siga per cobrir una necessitat social o per complir amb una demanda de la ciutadania, ho farà amb la seriositat que exigeix la gestió dels recursos públics. Per tant, hauria d'establir els objectius que pretén assolir en benefici de tots, plantejar diverses opcions, analitzar la viabilitat de cadascuna de les opcions, i estudiar els costos i els beneficis associats a cada opció per acabar escollint la millor opció per al conjunt dels veïns de Benicarló. Pensem que qualsevol persona a l'hora d'invertir el seu patrimoni, modest en la majoria dels casos, no es conforma en la primera oportunitat que se li presenta. Busca les diverses alternatives que hi ha al mercat -- fons d'inversió, interés fix, lletres del tresor, béns immobles, accions, etc... -- i després d'avaluar els avantatges i els inconvenients de cada una d'elles es decideix per aquella que més li convé. Tots sabem que ningú ven duros a quatre pessetes.

En el cas del camp de golf, si l'Ajuntament ha fet un estudi seriós, no s'ha preocupat d'explicar-ho a ningú. Des del primer moment només ha plantejat una única opció: l'opció que ha presentat la promotora. I a més, no explica al poble quines repercussions, ja siguen bones o roïnes, tindrà per al ciutadans. És relativament comprensible que la promotora amague les conseqüències negatives del projecte. No és justificable que ho faça una administració pública. Però que ni la promotora ni l'Ajuntament expliquen els beneficis que, des del seu punt de vista, tindrà per a Benicarló és, com a mínim, estrany. Quin venedor no exposa amb tot luxe de detalls les excel·lències del seu producte als clients?

Les repercussions negatives del PAI Tossa ''Campo de golf'' són múltiples i variades. Per nomenar-ne algunes de les que tractarem en propers articles: malbaratament dels limitats recursos hídrics, creixement explosiu de la població, augment de la contaminació, destrucció de patrimoni cultural i mediambiental, etc...

Encara que l'Ajuntament no ho vulga veure hi han alternatives al camp de golf i a la macrourbanització de la Tossa: crear un aula d'estudi de la natura, un museu arqueològic i etnològic a l'àire lliure, rutes de senderisme i eqüestres, centre de recuperació de la fauna salvatge, ... Cadascuna d'elles amb aspectes negatius i positius que caldria valorar.

Els ciutadans hem de tenir la possibilitat de triar el model de ciutat que volem. El futur de Benicarló és el nostre futur.

Benicarló, juny de 2002