|
El passat 7 de juny va tenir lloc al saló d'actes de la Caixa Rural de Benicarló la primera de les conferències programades dins del I Cicle Al Voltant de la Tossa. L'hidrogeòleg Antonio Canicio, una de les màximes autoritats de l'estat en temes hídrics amb més de trenta anys desenvolupant la seua professió per a empreses privades i organismes públics - Ministeri d'Obres Públiques, British Petroleum, Generalitat de Catalunya, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Universitat de Barcelona, Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Riet Vell, ... - va captivar i il·lustrar l'audiència que omplia la sala amb la seua exposició. Entre els assistents no es va poder trobar cap dels regidors de l'equip de govern municipal, com ja és habitual en les activitats que promou l'associació. Sota el títol ''L'aigua com recurs'', Antonio Canicio va tractar des d'un punt de vista tècnic i humà, utilitzant un llenguatge clar i contundent, aspectes com l'aprofitament dels limitats recursos hídrics, la millora de la qualitat de vida i la conveniència del debat social. Des de la seua perspectiva privilegiada de científic i d'integrant de la Plataforma per la Defensa de l'Ebre va exposar els factors comuns que hi ha entre la problemàtica de La Tossa i la de les terres de l'Ebre. Així, el geòleg, va observar l'absència de planificació territorial fruit d'una política que oblida els interessos de la societat i que redueix la participació ciutadana a votar cada quatre anys. Va incidir en la necessitat de seguir estratègies de gestió sostenible front les actuals tendències de creixement sostingut basades en l'explotació sense límit dels recursos, l'especulació i la falta de previsió a llarg termini. Aquest creixement sostingut, que provoca una degradació del medi ambient, unit a una baixa taxa de naixements com l'actual acaba provocant la despersonalització del territori. Va remarcar el mal ús de la idea de progrés que es fa des dels poders públics que associen interessadament progrés amb una expansió urbanística desmesurada, quan, en realitat, progrés significa millorar la qualitat de vida dels habitants. I La qualitat de vida no és calcula en nombre d'urbanitzacions sinó en relació al bon funcionament dels serveis públics - escoles, hospitals, comunicacions, ... -, de la seguretat ciutadana, de la qualitat mediambiental, del nivell d'atur o de les oportunitats de treball digne. L'expert va informar els assistents sobre els últims estudis científics que demostren l'enorme influència que tenen les aportacions fluvials a la mar per a la conservació de les costes i platges - el 90% de l'arena de les costes prové dels rius - com també, la relació directa que hi ha entre la disminució de la quantitat d'aigua de riu que desemboca a la mar i la disminució de les captures pesqueres. En abordar la problemàtica de l'Ebre va ressaltar l'estudi fet per 16 científics provinents de diverses universitats de l'estat on es conclou que l'Ebre, lluny de poder poder aportar els Hm3 d'aigua per als transvasaments que es preveuen al Pla Hidrològic Nacional, necessitaria augmentar el seu cabal per mantindre una qualitat de l'aigua acceptable. En aquest sentit es va adreçar a les afirmacions del Sr. Marco, professor del Departament d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, sobre la pèrdua del 25% de la collita que poden patir els tarongerals regats amb aigua de l'Ebre a causa de la baixa qualitat que arriba a tindre en determinades èpoques de l'any, L'aigua, com la terra, és un recurs limitat, i per tant, pot esgotar-se. Els efectes d'urbanitzar són irreversibles. Un creixement incontrol·lat, que no té en compte aquesta realitat, actua com un veritable càncer que acaba hipotecant el futur del nostre territori. En paraules d'Antonio Canicio, ``hem de ser amos del nostre propi futur''. Benicarló, juny de 2002 |