 |
 |
|
|
|
Vies pecuàries: passat, present i futur (Jordi Valero)
El dijous 13 de juny de 2002 va tindre lloc al saló d'actes de la Caixa Rural de Benicarló la 2a
conferència del I Cicle de conferències al voltant de La Tossa que
organitza l'associació.
Jordi Valero, enginyer tècnic forestal i secretari del Lligallo General de Pastors i Ramaders de Catalunya i País Valencia, ens va parlar sobre el paper de les vies pecuàries en el desenvolupament de l'activitat ramadera transhumant. Fent un recorregut per la història i evolució de les vies pecuàries des de la creació el 1259 dels "lligallos" - agrupacions locals de ramaders - fins l'actualitat es va endinsar en la problemàtica de la transhumància incidint els valors culturals i històrics intrínsecs de les vies pecuàries que han adquirit en el decurs de 700 anys d'existència - ponts, margens, mollons, fonts, ... -. Es va referir a la precària conservació de les vies pecuàries, que sovint, s'han vist invadides per les carreteres, les vies de tren i fins i tot instal·lacions municipals, i els conflictes que això ha creat. Va destacar també les característiques d'inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat que confereix la llei a les vies pecuàries al temps que denunciava la falta d'efectivitat real de la llei. Finalment es va referir al futur de l'activitat ramadera transhumant lligada a la profesionalització del sector i la cerca de noves alternatives d'aprofitament com la creació d'una marca de qualitat de producte transhumant. La conferència de la mà del conferenciantVies pecuàries, definició i origenVia pecuària: lligallo, assagador, carrerada, camí ramader, cabañeras, vereda, etc. Tal i com defineix la llei, s'entén per via pecuària la ruta o itinerari per on transcorre o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader. De totes formes hi ha una certa diferència en quan a que la via pecuària estigui o no classificada, és a dir, hi ha rutes que no estan classificades o reconegudes per l'Administració, i per tant no tenen tal efecte administratiu. L'origen de les vies pecuàries és força antic, i al territori de la Corona d'Aragó ens remuntem a mitjans del segle XIII. El 1259 s'autoritza als pastors de Teruel a formar ligallo, que era una organització gremial local que agrupava el pastors del territori de la Corona d'Aragó, en concret als que agostaven a les muntanyes de Teruel i hivernaven a la costa valenciana. El cas paral·lel a Castella va ser la Mesta, tot i que d'origen diferent, ja que a diferència de Castella, a la Corona d'Aragó no es va autoritzar per via real, sinó per privilegi. Del desenvolupament i força d'aquestes organitzacions pecuàries transhumants en va sorgir la defensa de les rutes que habitualment utilitzaven per desplaçar-se entre les terres de pastura. Però també, a diferència de la Mesta, l'establiment i conservació de les vies pecuàries a la zona llevantina va ser molt més complex, i va acabar sent una competència estrictament local. La protecció, conservació i altres drets de les vies pecuàries apareixen a moltes ordenances municipals de la època, fent referència a les prohibicions de "tancar", estretir i ocupar camins, i a les dimensions (varas o palmos) que les vies pecuàries tenien en cada punt. L'associacionisme ramader en figura de la Asociación General de Ganaderos (1836), conjuntament amb el declivi de la ramaderia extensiva dels segles XIX i XX, no van poder aturar l'ocupació i transformació de gran part de la xarxa de camins ramaders. Fins a finals de 1980 les vies pecuàries van dependre de l'Administració Central, i des de llavors, les competències d'aquestes són dels Governs Autonòmics. Principals formes d'afectació de les vies pecuàriesAfectacions d'usos públics: Encreuament de carreteres, tren, etc. Superposició de carreteres, tren, etc. Desbrossat de cunetes Infrastructures municipals Intrusions de particulars Problemes per l'abandonament Vies pecuàries, transhumància i desenvolupament ruralEl Ligallo General de PastoresL'any 1995, per una part per la redacció del llibre "Cuadernos de la Trashumancia - N. 14. GUDAR-MAESTRAZGO", i per l'altra per l'interès dels autors del mateix, es crea l'associació ramadera "Ligallo General de Pastores", amb la intenció de rememorar les antigues agrupacions ramaderes locals de la zona, i amb un àmbit territorial que inclou les terres d'agostada, és a dir la serra de Gúdar-Maestrazgo, fins a les terres costaneres d'hivernada, des de l'Ebre fins al Túria, és a dir, les províncies de Teruel, Tarragona, Castelló i València. La primera acta de constitució de l'associació va recollir pocs més de 20 pastors transhumants, en l'actualitat en som 50 pastors homes i dones, que suposa uns 30 a 35 mil caps de bestiar. Els objectius de l'associació són: 1. Promoure l'activitat ramadera transhumant i l'associacionisme dels ramaders 2. Recolzament tècnic en la gestió de les explotacions 3. Promoció i difusió dels productes ramaders de les explotacions transhumants 4. Millores en la gestió ecològica de les pastures 5. Promoció del manteniment dels agrosistemes pastorals 6. Promoció de la gestió ramadera en espais agrícoles abandonats 7. Promoció de la conservació i millora de les infrastructures ramaderes transhumants 8. Conservació i millora de les races autòctones de bestiar 9. Anàlisi i promoció de les vies pecuàries 10. Exigir el compliment de la legislació 11. Defensa del patrimoni històric, cultural i etnològic de l'activitat transhumant 12. Defensa i promoció el respecte i dignificació professional de l'ofici de pastor 13. Elaborar informes, projectes, estudis...etc sobre l'activitat ramadera transhumant 14. Realitzar jornades, xerrades, festes, fires ...etc 15. Integrar-se en associacions nacionals o internacionals 16. etc... Dades: Ligallo General de Pastores San Ramón, 26 44143 Fortanete (Teruel) ligallo@wanadoo.es La transhumància a la costa mediterràniaEl desplaçament transhumant dels ramats entre la costa mediterrània i la serra de Gúdar-Maestrazgo i a la inversa, es realitza bàsicament per 5 rutes. La ruta catalana o del Llosar:Des de municipis del Montsià com Amposta, Santa Bàrbara, Ulldecona; els municipis de Vinaròs, Benicarló al Baix Maestrat; en direcció a Traiguera, fins el Llosar (Vilafranca del Cid), on s'hi reparteixen els ramals que van a Valdelinares, Fortanete i Cantavieja. Ruta d'uns 110 km. Ramal Benicarló: passa per Càlig, remunta la rambla de Cervera fins el Santurari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, les Fontanelles i Traiguera La ruta castellonenca central o de CabanesDes de Cabanes, la Vall d'Alba, Atzeneta, Benafigos, Vistabella del Maestrat i fins Mosqueruela. Aquesta ruta és relativament curta, d'uns 50 km. La ruta castellonenca meridional o de PenyagolosaDes de Fanzara i Llucena, per Ludiente, Castillo de Villamalefa, Xodos, Vistabella del Maestrat, Puertomingalvo, i d'aquí a Mosqueruela o Valdelinares Cortes de ArenosoRuta poc important tant pel transit ramader com històric. Des de Cortes de Arenoso i els municipis del voltant (Puebla de Arenoso, Montanejos, Montán, etc), passa per Zucaina i Cirat, fins als municipis més meridionals de Teruel (Linares de Mora, Puertomingalvo, etc.) La ruta valenciana o de BarracasÉs la ruta més llarga de totes, i recull les ramificacions de Chulilla, el Real de Montroi, Bétera, Sagunt, direcció a Barracas, i d'aquí entrant per Mora de Rubielos i Rubielos de Mora, va a Monteagudo, Allepuz, Villarroya de los Pinares, Fortanete, Mosqueruela. Bibliografia-FARNÓS, A. et al (1996) Cuadernos de la Trashumancia, nº 14: Gúdar- Maestrazgo. ICONA-Madrid. -FERNÁNDEZ, C. et al (1996) Cuadernos de la Trashumancia, nº 19: Mediterráneo. ICONA-Madrid. |
